DE L'ESPECULACIÓ A LA PRESÓ
A les vostres mans teniu un breu resum de la història d'en Jona, el jove veí de la Sagrada Família que està pendent d’una petició de 8 anys de presó després d'haver-se manifestat contra l'especulació urbanística a Ciutat Vella. Aquí intentem oferir una visió àmplia i contextualitzada del moment, les causes i les conseqüències que rodegen el cas Jona. Esperem que aquesta història us ajudi a entendre el perquè és necessari sortir al carrer per exigir l'absolució d'en Jonathan Ivorra.
LA “NOVA” BARCELONA
Des de fa ja més d’una dècada, la ciutadania dels diferents barris de Barcelona hem anat veient com els agents polítics instal•lats a l’Ajuntament han anat deixant de banda les seves obligacions per satisfer els seus interessos privats o els dels seus cercles empresarials “amics”. Així, la ciutat s’ha convertint en un parc temàtic més útil per turistes i grans negocis que no pas per la gent que hi viu.
L’eina fonamental per dur a terme aquesta transformació han estat els plans urbanístics, tal i com es pot comprovar comparant els plànols de la ciutat a nivell històric. De fet, fent aquest simple exercici es pot corroborar com el procés de reconversió de la ciutat es va accelerar de forma exagerada a partir de 1992. Les Olimpíades es poden considerar com un dels punts de partida d’aquesta transformació de Barcelona en una marca comercial dirigida, sobretot, a convertir-se en producte de consum pel turisme. El Pla 22@, el Fòrum de les Cultures 2004, l’illa de la Myrurgia a Sagrada Família o el Forat de la Vergonya a Ciutat Vella són, entre d’altres, alguns dels més tristos exemples que visualitzen aquesta dinàmica encetada per l’Ajuntament de Barcelona en 1992 a esquenes de la població.
L’eina fonamental per dur a terme aquesta transformació han estat els plans urbanístics, tal i com es pot comprovar comparant els plànols de la ciutat a nivell històric. De fet, fent aquest simple exercici es pot corroborar com el procés de reconversió de la ciutat es va accelerar de forma exagerada a partir de 1992. Les Olimpíades es poden considerar com un dels punts de partida d’aquesta transformació de Barcelona en una marca comercial dirigida, sobretot, a convertir-se en producte de consum pel turisme. El Pla 22@, el Fòrum de les Cultures 2004, l’illa de la Myrurgia a Sagrada Família o el Forat de la Vergonya a Ciutat Vella són, entre d’altres, alguns dels més tristos exemples que visualitzen aquesta dinàmica encetada per l’Ajuntament de Barcelona en 1992 a esquenes de la població.
EL “CAS FORAT DE LA VERGONYA”
Durant la transformació del barri de Ciutat Vella, una de les principals beneficiàries de l’estratègia política municipal ha sigut la coneguda promotora i constructora Procivesa/Focivesa, que ha actuat com a braç executor. Curiosament, un 51% de l’empresa pertany a l’Ajuntament de Barcelona. A través de l’anomenat Pla Especial de Reforma Interior (PERI) l’Ajuntament ha forçat l’expulsió progressiva de la població tradicional i del petit comerç de la zona. En total, es van veure desplaçats uns 200 veïns, i 1.078 habitatges van ser enderrocats. Però el més sospitós de tot és l’evolució que va seguir el projecte urbanístic: gairebé de la nit al dia i sense avisar, allò que en un inici s’havia venut al veïnat com un espai verd d’us públic pel barri es va acabar convertint en un projecte de pàrquing privat.
A més, la deixadesa i cinisme mostrats per l’autoritat pública van arribar fins a límits inimaginables, ja que les màquines de Procivesa van entrar per derruir la zona, i durant anys es va deixar un solar absolutament deshabitat, amb runa i deixalles amuntegades sense cap mena de vergonya. D’aquí, el nom amb el qual es reconeixia la zona i que ja va quedar per la posteritat: el Forat de la Vergonya.
Davant d’aquesta situació, bona part dels afectats i altres veïns de la zona van començar a moure’s i actuar. Joves, grans i petits es van posar a treballar com mai ho havien fet per transformar un munt de runa i deixalles en un espai ajardinat i autogestionat, on es realitzaven activitats infantils, dinars col•lectius, festes populars, concerts per a totes les edats... I mica en mica van aconseguir allò que l’Ajuntament havia estat intentant evitar a tota costa: fer d’aquell solar en un espai per a tothom.
A més, la deixadesa i cinisme mostrats per l’autoritat pública van arribar fins a límits inimaginables, ja que les màquines de Procivesa van entrar per derruir la zona, i durant anys es va deixar un solar absolutament deshabitat, amb runa i deixalles amuntegades sense cap mena de vergonya. D’aquí, el nom amb el qual es reconeixia la zona i que ja va quedar per la posteritat: el Forat de la Vergonya.
Davant d’aquesta situació, bona part dels afectats i altres veïns de la zona van començar a moure’s i actuar. Joves, grans i petits es van posar a treballar com mai ho havien fet per transformar un munt de runa i deixalles en un espai ajardinat i autogestionat, on es realitzaven activitats infantils, dinars col•lectius, festes populars, concerts per a totes les edats... I mica en mica van aconseguir allò que l’Ajuntament havia estat intentant evitar a tota costa: fer d’aquell solar en un espai per a tothom.
LA RESPOSTA VEÏNAL
Els i les veïnes de la zona es van passar 6 anys construint aquesta nova plaça pública i negociant amb l’Ajuntament un sortida digna i comuna, davant la por que tot això acabés en sac buit. I, efectivament, sense previ avís i evitant qualsevol tipus de diàleg, les màquines de l’empresa contractada per l’Ajuntament van acabar entrant al barri per destruir tot el que s’havia fet i desallotjar els qui encara no havien fet fora, aixafant el projecte veïnal i centenars d’esperances recollides per tota la ciutat. Va ser arrel d’aquesta darrera ofensiva que els veïns van decidir convocar una sèrie de mobilitzacions. Entre elles, la manifestació del 5 d’octubre 2006, que va acabar amb enfrontaments i detencions, fruit de la gran tensió entre el veïnat i les institucions públiques i privades implicades en el cas, que van enviar-hi la unitat policial més armada i violenta del cos dels Mossos d’Esquadra.
LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DEL JONA
Una setmana després dels fets, el 13 d’octubre de 2006, els Mossos d’Esquadra van procedir a detenir un veí del barri de la Sagrada Família, en Jonathan Ivorra. La detenció es va produir de forma vexatòria. El van acusar de llançar coets contra la policia i li van atribuir delictes de desordres públics, danys i atemptat a l’autoritat. Negant-li tota presumpció d’innocència i trepitjant els drets més bàsics d’una societat democràtica, el Jona va ser detingut al portal de casa seva, davant la seva companya per part de quatre policies absurdament encaputxats que el van emmanillar i el van traslladar als calabossos de la comissaria de les Corts, on el van interrogar, despullant-lo físicament i agredint-lo verbalment.
Tots aquells i aquelles que coneixem el Jona i/o el “cas Ciutat Vella” hem entès perfectament que la seva detenció va respondre, ni més ni menys, que a la necessitat de la policia de presentar un cap de turc davant de l’Ajuntament. Contribuint així a la criminalització de totes les veus crítiques que qüestionen el nou model de ciutat imposat a Ciutat Vella, que ara es segueix aplicant a molts altres barris de forma totalment impune.
Tots aquells i aquelles que coneixem el Jona i/o el “cas Ciutat Vella” hem entès perfectament que la seva detenció va respondre, ni més ni menys, que a la necessitat de la policia de presentar un cap de turc davant de l’Ajuntament. Contribuint així a la criminalització de totes les veus crítiques que qüestionen el nou model de ciutat imposat a Ciutat Vella, que ara es segueix aplicant a molts altres barris de forma totalment impune.
INIMAGINABLE... TOCA SORTIR A CARRER
Ara el Ministeri Fiscal ha sorprès tothom. Malgrat el mal tràngol que es va viure l’octubre de 2006, ningú (ni tan sols els advocats) podia imaginar que el Ministeri Fiscal demanaria el tancament a presó d’en Jonathan Ivorra. I no sols això, sinó que pretenen condemnar-lo fins a 8 anys de privació de llibertat i a una pena multa de més de 3000 € sota les acusacions finals de manifestació il•lícita, desordres públics i atemptat a l’autoritat. Tot, per haver-se mobilitzat al costat del veïnat de Ciutat Vella en contra de l’especulació urbanística i en favor d’una Barcelona on hi càpiga tothom.
És per això que, des de l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord (AJEN) i el conjunt de la CAJEI exigim que l’Ajuntament de Barcelona mogui fitxa, retiri la seva acusació particular cap al veí de la Sagrada Família i li mostri el seu suport. Exigim, doncs, la llibertat d’en Jona, que s’aturi la repressió contra el jovent i la resta de la ciutadania que s’organitza i es mobilitza i que es respecti al dret a la lliure manifestació d’idees. Quan l’especulació és un fet, manifestar-se un dret! La solidaritat no s’empresona, Jona absolució!
Campanya de difusió i denuncia del cas Jona
Assemblea de Joves de l'Eixample Nord
Entrades
